25 NOVEMBRE 2019

Bona nit a totes i tots!!!

Abans de res, des de Xateba, volem compartir amb totes i tots vosaltres el nostre dol per la pèrdua d’Isabel Iniesta. Una dona tan compromesa amb el feminisme que fa 15 anys no va dubtar en trobar-se amb d’altres dones per a lluitar contra la violència de gènere i crear l’associació Xateba. La seua aportació des de la Junta Directiva ha estat constant, crítica, dil·ligent, creativa, lleial i constructiva; tot un referent per a qui hem tingut el privilegi de conéixer-la. Resulta difícil trobar-la en les fotos dels actes que hem fet perquè sempre ha estat extremadament discreta però la seua discreció no podrà apagar la imatge que d’ella, la nostra companya, guardem al nostre cor. Amb la força que ens dona el teu record, seguirem treballant en XATEBA. GRÀCIES, ISABEL!!!

Acabem de llegir els noms de les dones i les criatures que, en un any, han estat assassinades a mans dels monstres creats pel patriarcat, tant pertinaç al llarg dels segles, en la nostra societat. També hem escoltat com és d’urgent actuar per a eradicar aquesta xacra incidint en tots els àmbits tal com marca el Pacte d’Estat i el Pacte autonòmic contra la violència de gènere.

Des de Xateba ja portem 15 anys reivindicant-ho cada 25 de novembre, ja hem fet molt minuts de silenci i any rere any sentim créixer la impotència en veure que els avenços que s’han anat aconseguint són insuficients per a aturar els feminicidis i els infanticidis a mans dels masclistes assassins.
Estem convençudes i convençuts que només en una societat on es respecten els drets humans, sense estar condicionades les persones pel seu sexe, edat, raça o ètnia, orientació o identitat sexual, condició física o mental...en una societat igualitària, inclusiva i, per tant, feminista serà possible eradicar aquesta xacra.

Aquesta nit volem mostrar de quina manera ho podem aconseguir. Ho farem conformant una carpa amb tires de colors lila i violeta. Cada tira fermament tensada per un xiquet o xiqueta, un home o una dona, de totes les edats, després d’expressar un gest, una actitud, una situació, una mesura institucional, incidint en diversos àmbits (família, escola, amistat, treball, serveis públics,). No estan totes les que són; però sí són totes les que estan i us animem a fer vostres aquestes actituds i reivindicacions i a aportar-ne de noves.

Volem deixar de concentrar-nos cada 25 de cada mes per a homenatjar el record de dones i criatures assassinades pels monstres masclistes i que no siga per ignorar, negar o malmetre la realitat com alguns i algunes pretenen hui en dia. Volem que siga perquè els monstres masclistes ja no hi són, perquè hem aconseguit un món d’homes i dones, de PERSONES de dret i amb dignitat, capaces de compartir, des del respecte, la vida.

Per últim, us volem explicar que en aquest quinzé aniversari de XATEBA han sigut companyes de la nostra associació les encarregades de teixir aquestes tires. Ho han fet amb la satisfacció d’aportar puntades, temps i complicitat en el projecte d’una carpa violeta, d’un cel que veiem necessari per a llevar els núvols grisos i les tempestes del patriarcat.

XIQUETA 1 ÀNGELA:
Hui la iaia m’explicava que, quan ella anava a escola, a l’hora del pati, les xiquetes es quedaven a la classe per a netejar-la i endreçar-la; els xiquets anaven a jugar al pati. S’ha posat molt contenta quan li he dit que a la meua classe els xiquets també netegen quan els toca i anem plegats al pati.

XIQUET 2 AGUSTÍ:
Estimats Reis d’Orient: aquest any vull que em porteu una nina. Vull jugar a ser papa i fer el mateix que fa el pare quan neteja, vesteix i dona el bibe al meu germanet menut

XIQUETA 3:
La mare vol matricular-se en la universitat. El pare i ella han parlat i negociat com ens hem d’organitzar a casa. Diu que, potser quan la mare acabe, ell també tornarà a estudiar....cap crit ni discussió...és que ho negocien tot!!!

XIQUET 4:
La veritat és que ja no estem tan enfadats perquè al pati d’escola no ens deixen jugar cada dia a futbol. Ens ho estem passant molt bé amb d’altres jocs tant els companys com les companyes

ADOLESCENT 1 XICA:
Tinc un pare que és el gitano més valent que conec!!! Al clan no hi ha xiques que acaben estudiant, quan deixen de ser xiquetes es pensa en casar-les i prou. Però a casa sempre m`han dit que és important l’estudi i arribar a ser una gitana independent amb la professió que vullga...HO ACONSEGUIRÉ!!

ADOLESCENT 2 XIC:
Els pares es pensaven que el meu amic i jo estudiàvem a la meua habitació...però estàvem mirant una peli porno. Quan el pare ens ha sorprès, amb tranquil·litat, ens ha explicat unes quantes coses sobre el sexe i m’he quedat amb dues: no he de confondre ficció amb la vida real i que sempre ha de ser desitjat per totes....vaja, això que he sentit alguna vegada NOMÉS SÍ ÉS SÍ!!!

ADOLESCENT 3 XICA:
M’agraden els dimecres en l’institut: és el dia que tenim tutoria. Ens pensàvem que seria un rotllo...i resulta que és molt interessant perquè és un temps per a parlar o descobrir un munt de coses : debatim sobre drets humans, exposem els conflictes entre nosaltres i aprenem a consensuar decisions, comentem pel.lícules i videos sobre relacions sentimentals i conviden institucions a fer xerrades que ens ajuden a entendre i respectar totes les persones siguen xic o xica, heteros, homosexuales, de diverses cultures,...

ADOLESCENT 4 XIC:
La meua penya de sempre hui l’ha donat per ficar-se amb la xica que parla amb veu forta i greu i fa gestos de xic. Jo em sentia mal i, quan he vist que alguns companys i companyes li feien costat encarant-se a qui es burlava, ho he tingut clar: vaig a canviar de penya.

JOVE 1 DONA:
Carai, amb l’arròs passat!. Sí, ja sé que totes les meues amigues són mares perquè ara ho tenim més fàcil: no em negaran feina perquè permisos de maternitat i paternitat són iguals i intransferibles; ara ja hi ha escoletes 0-3 públiques i de qualitat; tinc opció en la feina per a compatibilitzar horaris.... però sóc jo qui decideix si vull ser mare o no i encara no ho tinc clar

JOVE 2 HOME:
Ja estic fart de la monserga dels amics: volen escalfar-me el cap perquè em pose gelós i li monte pollos a Judit quan se’n va de senderisme o entrena amb el seu equip de futbet. No entenen que jo no tinc cap dret a prohibir res i que m’agrada sentir-la lliure i feliç.

JOVE 3 DONA:
No, no passaré les meues contrasenyes a ningú. La confiança no està en donar-les sino en que ningú te les demane. A més, s’ha acabat allò de passar imatges o escrits que puguen fer mal a mi mateixa o a qualsevol altra persona.

JOVE 4 HOME:
Em feia por dir a la penya que m’agraden els xics, que sóc homosexual. A alguns els ha costat d’assumir-ho...però m’he sentit respectat i s’han alegrat del pas que he fet en sincerar-me amb ells...L’AMISTAT ESTÀ PER SOBRE DELS PREJUDICIS.

ADULTA 1:
M’ha costat decidir-me però em trobe amb forces per a seguir endavant. Quan he posat la denuncia, els agents que m’han atès s’han mostrat pacients –sempre em fa mal reviure aquelles situacions- i el fet que les meues filles estigueren jugant amb una monitora en l’habitació del costat, també m’ha ajudat. Ara veig que allò que m’ha estat dient l’agent d’Igualtat al llarg dels darrers mesos és cert: podré treballar i viurem en un pis social mentre ix el judici...sí, ara tinc FORCES

ADULT 2:
No, no pense tolerar que el meu amic es passe tot el sopar menyspreuant la seua dona fins arribar a l’insult i a gestos violents. No sé què li passa, parlaré amb ell i li deixaré clar que no hi ha justificació per a agredir així a cap persona i, encara menys, a qui va decidir ser la teua companya de vida.
Si ho torna a fer m’encarregaré de fer-li costat a la dona i fer de testimoni, si cal, en cas que decidisca trencar amb ell.

ADULTA 3:
Em fique la roba que a mi m’agrada i trie les meues amistats. La meua parella ho té clar i abans canvie de parella que em deixe anul·lar o dominar

ADULT 4:
He sigut capaç de parar-li els peus al desaprensiu del meu company. Intentava abusar de Cèlia, la recepcionista, aprofitant-se de la seua dificultat per a moure’s

GRAN 1 DONA:
Ja era hora!!! No hauré de demanar cap favor a familiars i amistats ocupades. Per fi, l’Ajuntament d’aquest poble menut i sense tren, ha entés que un servei de transport públic és necessari per a poder moure’ns en llibertat

GRAN 2 HOME:
Xeeee, amics, deixe la partida ja!! Vaig cap a casa a fer el sopar i estendre la roba. Hui li toca a la dona fer allò que vullga i s’ha anat al cinema amb les amigues.

GRAN 3 DONA :
Tota la vida treballant debades, tenint cura de fills, pares, sogra,... Les meues amigues que eren assalariades bé que reben pensió de jubilació. Però ara estic feliç perquè jo també rebré al meu compte una pensió pel meu treball...i confie que serà digna.

GRAN 4 HOME:
Veges, qui m’ho havia de dir! Als meus anys i anant a serveis socials perquè em tiren una maneta i m’ensenye a controlar les arrancades que tinc amb la dona. Em costa molt entendre-la quan em diu que està farta de cuidar de tota la família i que, encara no és tard per a cuidar d’ella mateixa...I té raó, em pose al seu lloc i ara veig que té raó. És hora d’arremangar-se i portar-me com un veritable company de vida.

 
Ara us convidem a acabar de formar la carpa amb les tires que queden per a estirar. Podeu expressar o llegir algun gest o situació que ajude a fer un món feminista per a estirar-ne una; i, en tot cas, estirar les que resten encara.
Per a finalitzar, passegem i/o ballem sota aquet cel violeta.


MOLTES GRÀCIES I BONA NIT!